Friday, January 17, 2014

L'ERIÇÓ DE MAR

   L'eriçó de mar es un animal equinoderm, sense cap però si simetria pentaradial (cinc parts iguals a partir de la seva boca) amb una edat de mitja de 100 anys, encara que s'han trobat de 200 anys.

   El seu cos te forma irregular, amb punxes que el rodegen. No tenen braços i el seu esquelet es troba dins el seu cos. Es recobert pet plaques calcàries unides entre si que fan la closca. El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.

   -ON ELS TROBEM?
  Els podem trobar a profunditats fins a 2500m, però segons l'espècie estaran  a una altura o un altra. Pel dia es troben mes amagats, i a la nit surten per menjar.

   -ES MOVEN?
  Sí, utilitzen les seves punxes, ja que son móvils.

Anemonia Viridis


Nom comú: Fideus de mar
Nom científic: Anemonia Viridis


On es troba?
Es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. L'anomena de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.
Com s'alimenta?
És ovípara.
Com és?
Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi.

Aidablennius sphynx



Nom comú: Rabosa de roca o bavosa verda.
Nom científicAidablennius sphynx.
                                                                
Com és?


El cos de la bavosa verda és d’uns 6-7 cm. Tenen uns petits tentacles i presenten una sola aleta dorsal dividida en dos parts. També unes aletes pectorals potents. La coloració és més o menys blanquinosa amb unes bandes fosques per tot el cos.

On viu?
Viu a poca fondària sobre roques o algues de la Mediterrània.

Com s'alimenta?
És un peix omnívor però amb una forta tendència herbívora dels microhàbitats que habiten.


Curiositats

És un peix que tot i que és força freqüent en les nostres immersions s’espanta amb molta facilitat.

Sunday, January 12, 2014

Gimnospermes (coníferes)

Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes.
El grup més abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc principal).
Les més abundant en el nostre país són els pins
Si s'observa una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons, no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior. 
Altres coníferes són el xiprer, l'avet i el cedre.

 

Bibliografia:

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/14gimnospermes/14gimnospermes.htm
http://conventonaturaleseso1.blogspot.com.es/2010_04_01_archive.html
Angiospermes (dicotiledònies)

Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.


És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.

El nom de les dicotiledònies es deu a que la seva llavor està dividida en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. L’arrel sol ser axonomorfa i les fulles presenten gran varietat de forma, generalment peciolades i amb nervadura pinnada o palmada.  


Bibliografia:

     Angiospermes (monocotiledònies)

Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.

És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.

Les monocotiledònies es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela. 




Bibliografia:



    Thursday, January 9, 2014

    Briòfits

    Els briòfits són una divisió de plantes descendents de les algues verdes i van ser les primeres que van evolucionar fa 500 milions d'anys.

    Caracterització: 

    - No tenen vasos conductors, ni flors ni fruits.
    - Plantes petites que viuen en llocs humits o aquàtics. 
    - Es reprodueixen per espores . 
    - Van ser els primers vegetals que, en l'era Paleozoica, van assegurar el pas a la vida terrestre . 
    - No tenen teixits especialitzats ni tan sols veritables arrels . 
    - Poden viure en troncs, roques, murs, teulades... 
    - No posseeixen llavors.

    Els briòfits tenen teixits poc diferenciats i no tenen xilema ni floema , no presenten arrels , tiges ni fulles veritables . Així que les arrels que presenten es denominen rizoides; la tija , cauloide; i les fulles, fil · loides.

    En aquesta divisió tenim les molses , hepàtiques i antóceras , els quals creixen en climes freds o molt humits 

    En els briòfits es poden distingir dues fases , el gametòfit i l'esporòfit:

    · L'esporòfit es desenvolupa només en l'època de formació d'espores. És la fase que produeix, per meiosi, espores haploides.

    · El gametòfit es desenvolupa si les condicions del medi són adequades. Necessita molta humitat. S'origina a germinar una espora.


    Bibliografia:

    http://es.wikipedia.org/wiki/Bryophyta_sensu_lato
    http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0456-01/lasbriofitas.html
    http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/contenidos15.htm
    http://es.wikipedia.org/wiki/Espor%C3%B3fito