Pteridòfits 

Els pterdòfits son organismes que pertanyen al regne de les plantes. A diferència dels espermatòfits formen espores que tenen la funció de dispersió a més de la reproductora. Es troben a llocs humits. D'altra banda, són plantes vasculars amb teixits conductors que permeten distribuir l'aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesi per tota la planta. Gràcies a aquests teixits poden assolir un desenvolupament més gran que el dels briòfits.

Tipus:

- Equisets: plantes herbacies que es poden distingir per la forma i disposició de les seves tijes.

- Falgueres: grup més nombrós de pteridòfits, compten amb les espècies més grans.

                                   

Parts:

- Pecíol: Uneix el limbe d'una fulla amb la base foliar d'aquesta a la tiija.

- Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra. Absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sòl.

- Frondes: És la fulla de la falguera. Són verds i s'encarreguen de la fotosíntesi.

- Espores: Es desenvolupen a la superfície de la planta.

Bibliografia:

http://www.slideshare.net/magdadanus/pteridofits-10849086

Pistacia lentisus

-Nom científic: Pistacea lentiscus

-Nom comú: Llentiscle

 Català: Llentiscle 

 Castellà: Lentiscos

 Angles: Mastic

 Francès: Arbre au mastic  

 Alemany: Mastixstrauch

El llentiscle pertany a:

Regne: Plantae.

Divisió: Magnoliophyta.

Classe: Magnoliopsida.
Ordre: Sapindales.
Família: Anacardiaceae.
Gènere: Pistacia.
Espècie: P. lentiscus.

El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com alBages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears.

Descripció:

És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són vermells i després quan maduren es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.

Utilització:

La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia.

 

Juniperus Phoenicea

-Nom comú: Savina  Comuna.

-Nom científic: Juniperus Phoenicea.

- Altres noms: en altres idiomes el nom varía. Sabina negral o sabina suave (castellà), Phoenicean Juniper or Arâr (anglès), Genévrier de Phénicie ou Genévrier rouge (francès), ginepro licio, ginepro fenicio o cedro lisci (italià).

- La Juniperus Phoenicea pertany a:

-Regne:	Plantae
-Divisió:	Pinophyta
-Classe:	Pinopsida
-Ordre:	Pinales
-Família:	Cupressaceae
-Gènere:	Juniperus
-Espècie:	J. phoenicea

 

- Fruit:  

                              

-Fulla i flor:

                                      

Cistus albidus

- Nom científic: Cistus Abidus.

- Nom comú: 

· Català: Estepa blanca.

· Castellà: Jara clara.

· Anglès: White steppe.

· Francès: Ciste cotonneux.

· Alemany: Weißliche zistrose.

Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Malvales Família: Cistaceae Gènere: Cistus Espècie: C. albidus

Parts:

·Les fulles són perennes i de color verd grisenc.

·Les flors són grosses, rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. 

·Els fruits són una càpsulaovoide on es troben les llavors.

CURIOSITATS:

*Les flors de les cistàcies solen produir poc nèctar i són pol·lenitzades preferentment per petits coleòpters, encara que també són visitades per mosques i borinots durant el curt espai de temps en que romanen obertes.

LA POSIDONIA OCEANICA

Nom comú: Posidonia Oceanica 

Nom científic: Posidoniaceae

Distribució:

S'illot Des Renclí

Avui hem estat buscant informació sobre illots no molt coneguts d'Eivissa i hem trobat S'Illot
Des Renclí:

Al municipi de Sant Joan podem trobar S'illot Des Renclí a uns trenta quilòmetres de Eivissa i a sis de la parròquia de Sant Joan.
La zona de platja és bastant petita, amb uns trenta metres de llarg per uns deu d'amplada, algunes parts són de sòl de ciment amb unes guies per llançar les barques al mar. Aquestes construccions són molt típiques a l'illa, sobretot a les cales protegides del envit del mar.
En endinsar-nos en les seves aigües, es pot trobar força vegetació agafada a les roques, i en conseqüència bastant fauna marina que es pot gaudir bussejant.
És la platja perfecta per passar passar un dia tranquil en un paisatge idíl·lic i una mica mariner, en què fins i tot es pot practicar una mica de senderisme.

Disfuteu d'aquest video sobre aquest illot on abunda sa tranquilitat:

Esperem que os hagi agradat aquesta petita part de la nostra cultura, navegants de la xarxa amants de la natura.xx

Presentació

   Hola, bon dia, aquest es el blog de Taller de Ciències Experimentals de Lidia Sirvent, Joaquín Mondejar i Víctor Pastor de 3C. L'hem anomenat com un illot de ses Pitiüses: Illot de s'Or.
   Anirem ficant les activitats que farem al llarg del curs a classe o excursions.

Una salutació als navegadors de la xarxa amants de la Naturalesa. xx