Thursday, June 12, 2014
Tuesday, June 10, 2014
Friday, March 21, 2014
PARACENTROTUS LIVIDUS
Nom comú: Eriçó de mar
Nom científic: Paracentrotus Lividus
Família: Eriçons i Cogombres
Com es?
Te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.
On viu?
Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves.
Com s'alimenta?
És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.
Com es reprodueix?
Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.
Holothuria tubulosa
Nom comú: Cogombre de mar
Nom científic: Holothuria tubulosa
Família: Eriçons i cogombres
Classe: Holoturoideu
Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil·les fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró. Sense òrgans de Cuvier. Té gruixudes protuberàncies a la superfície.
Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m. Molt abundant en el Mediterrani
S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L’alimentació es sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l’anus en forma de cordons arenosos envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.
Al final de l'estiu realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible.
· No tenen cap visible, característica que comparteixen amb altres Holotúries
Octopus Vulgaris
Nom comú: Polp.
Família: mol·luscs.
Classe: Cefalòpode.
Com és?
El pop roquer té 8 braços amb dos fileres de ventoses per la seva part interna. Té una boca o bec de lloro, que utilitzen per depredar. Tenen la capacitat de canviar de coloració i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troben i per passar desapercebuts. Quan es veuen fortament amenaçats poden nedar propulsant-se amb l’aigua que extreuen per un sifó i la força dels seus braços.
On viu?
Són animals de vida nocturna. Durant una immersió diürna el trobarem amagat en escletxes, a la sorra o a praderies de posidònia, des de molt poca fondària fins 100 o 150 metres. Serà més fàcil trobar-ne a la primavera. El seu mapa de distribució agafa la Mediterrània i l’Atlàntic oriental.
Com es reprodueix?
Els pops són animals ovípars.
Curiositats
· Els seus canvis de coloració ens poden donar informació sobre l’estat d’ànim de l‘animal.
· Si trobem restes de conquilles o de crustacis just davant d’una escletxa compte, pot ser l’amagatall d’un pop
· Els pops fan unes "portes" amb pedres i roques a les seves coves per protegir-se encara més.
· Les femelles estan tan preocupades per la seva descendència que no mengen durant els mesos que han de protegir la posta. Quan aquesta acaba, estan tan desnodrides que moltes arriben a morir.
· Utilitzen la tinta com a mesura de defensa en cas de veure’s amenaçats
· Els pitjors enemics del pop són les morenes, els congres i, evidentment, l’home.
· Viuen entre 12 i 18 mesos
Friday, March 14, 2014
Friday, February 21, 2014
Les plantes es mouen?
Els tropismes i nàsties són moviments de relació fets per les plantes. Les plantes com tot ésser viu rep estímuls (en aquest cas , llum , aigua , nutrients del sòl ) i responen davant seu per aconseguir la màxima efectivitat .
Un tropisme es un fenomen biològic que indica el creixement o cambi direccional de un organisme, com resposta a un estímul mediambiental.
Els tropismes es diferencien de les nàsties en que aquestes no son respostas direccionals.
Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules.
A diferència dels tropismes, les nàsties no porten una direcció determinada.
Tots dos són moviments de les plantes , si bé, les plantes responen als estímuls de manera permanent i les nàsties es produeixen quan la planta responen a estímuls durant uns minuts o hores i canvien de nou la seva posició .
Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules.
EXEMPLES DE TROPISMES:
Geotropisme : Davant la necessitat de nutrients , les arrels de les plantes s'elongan en profunditat . És un canvi davant un estímul que es produeix de manera permanent ( es manté contínuament ) .
Hidrotropisme: Per a buscar aigua , les arrels creixen .
Fototropisme: Davant la presència de llum , les branques i les fulles es disposen per aprofitar el màxim la llum.
EXEMPLES DE NÀSTIA:
Els tulipes: canvien la seva orientació amb la llum del sol . Ho fan contínuament.
Les plantes carníves: obren i tanquen per atrapar insectes.
Les flors de Don Dieg de Nit: s'obren i tanquen depenent de la llum i foscor.
Un tropisme es un fenomen biològic que indica el creixement o cambi direccional de un organisme, com resposta a un estímul mediambiental.
Els tropismes es diferencien de les nàsties en que aquestes no son respostas direccionals.
Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules.
A diferència dels tropismes, les nàsties no porten una direcció determinada.
Tots dos són moviments de les plantes , si bé, les plantes responen als estímuls de manera permanent i les nàsties es produeixen quan la planta responen a estímuls durant uns minuts o hores i canvien de nou la seva posició .
Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules.
A diferència dels tropismes, les nàsties no porten una direcció determinada.
EXEMPLES DE TROPISMES:
Geotropisme : Davant la necessitat de nutrients , les arrels de les plantes s'elongan en profunditat . És un canvi davant un estímul que es produeix de manera permanent ( es manté contínuament ) .
Hidrotropisme: Per a buscar aigua , les arrels creixen .
Fototropisme: Davant la presència de llum , les branques i les fulles es disposen per aprofitar el màxim la llum.
EXEMPLES DE NÀSTIA:
Els tulipes: canvien la seva orientació amb la llum del sol . Ho fan contínuament.
Les plantes carníves: obren i tanquen per atrapar insectes.
Les flors de Don Dieg de Nit: s'obren i tanquen depenent de la llum i foscor.
Friday, February 7, 2014
Friday, January 17, 2014
L'ERIÇÓ DE MAR
L'eriçó de mar es un animal equinoderm, sense cap però si simetria pentaradial (cinc parts iguals a partir de la seva boca) amb una edat de mitja de 100 anys, encara que s'han trobat de 200 anys.
L'eriçó de mar es un animal equinoderm, sense cap però si simetria pentaradial (cinc parts iguals a partir de la seva boca) amb una edat de mitja de 100 anys, encara que s'han trobat de 200 anys.
El seu cos te forma irregular, amb punxes que el rodegen. No tenen braços i el seu esquelet es troba dins el seu cos. Es recobert pet plaques calcàries unides entre si que fan la closca. El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.
-ON ELS TROBEM?
Els podem trobar a profunditats fins a 2500m, però segons l'espècie estaran a una altura o un altra. Pel dia es troben mes amagats, i a la nit surten per menjar.
-ES MOVEN?
Sí, utilitzen les seves punxes, ja que son móvils.
Anemonia Viridis
Nom comú: Fideus de mar
Nom científic: Anemonia Viridis
On es troba?
Es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. L'anomena de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.
Com s'alimenta?
És ovípara.
Com és?
Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi.
Aidablennius sphynx
Nom comú: Rabosa de roca o bavosa verda.
Nom científic: Aidablennius sphynx.
Com és?
El cos de la bavosa verda és d’uns 6-7 cm. Tenen uns petits tentacles i presenten una sola aleta dorsal dividida en dos parts. També unes aletes pectorals potents. La coloració és més o menys blanquinosa amb unes bandes fosques per tot el cos.
On viu?
Viu a poca fondària sobre roques o algues de la Mediterrània.
Com s'alimenta?
És un peix omnívor però amb una forta tendència herbívora dels microhàbitats que habiten.
Curiositats
És un peix que tot i que és força freqüent en les nostres immersions s’espanta amb molta facilitat.
Sunday, January 12, 2014
Gimnospermes (coníferes)
Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes.
El grup més abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc principal).
Les més abundant en el nostre país són els pins.
Si s'observa una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons, no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior.
Altres coníferes són el xiprer, l'avet i el cedre.
.jpg)
Bibliografia:
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/14gimnospermes/14gimnospermes.htm
http://conventonaturaleseso1.blogspot.com.es/2010_04_01_archive.html
Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes.
El grup més abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc principal).
Les més abundant en el nostre país són els pins.
Si s'observa una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons, no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior.
Altres coníferes són el xiprer, l'avet i el cedre.
Bibliografia:
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/14gimnospermes/14gimnospermes.htm
http://conventonaturaleseso1.blogspot.com.es/2010_04_01_archive.html
Angiospermes (dicotiledònies)
Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.
El nom de les dicotiledònies es deu a que la seva llavor està dividida en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. L’arrel sol ser axonomorfa i les fulles presenten gran varietat de forma, generalment peciolades i amb nervadura pinnada o palmada.
Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.
El nom de les dicotiledònies es deu a que la seva llavor està dividida en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. L’arrel sol ser axonomorfa i les fulles presenten gran varietat de forma, generalment peciolades i amb nervadura pinnada o palmada.
Bibliografia:
Angiospermes (monocotiledònies)
Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.
Les monocotiledònies es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela.
Les angiospermes són el grup de plantes més nombrós de la Terra. Es caracteritzen per la formació de les seves llavors tancades en el fruit.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
És divideixen en dos grans grups: els monocotiledònies i els dicotiledònies.
Les monocotiledònies es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela.
Bibliografia:
Thursday, January 9, 2014
Briòfits
Els briòfits són una divisió de plantes descendents de les algues verdes i van ser les primeres que van evolucionar fa 500 milions d'anys.
Caracterització:
- No tenen vasos conductors, ni flors ni fruits.
- Plantes petites que viuen en llocs humits o aquàtics.
- Es reprodueixen per espores .
- Van ser els primers vegetals que, en l'era Paleozoica, van assegurar el pas a la vida terrestre .
- No tenen teixits especialitzats ni tan sols veritables arrels .
- Poden viure en troncs, roques, murs, teulades...
- No posseeixen llavors.
Els briòfits tenen teixits poc diferenciats i no tenen xilema ni floema , no presenten arrels , tiges ni fulles veritables . Així que les arrels que presenten es denominen rizoides; la tija , cauloide; i les fulles, fil · loides.
En aquesta divisió tenim les molses , hepàtiques i antóceras , els quals creixen en climes freds o molt humits
En els briòfits es poden distingir dues fases , el gametòfit i l'esporòfit:
· L'esporòfit es desenvolupa només en l'època de formació d'espores. És la fase que produeix, per meiosi, espores haploides.
· El gametòfit es desenvolupa si les condicions del medi són adequades. Necessita molta humitat. S'origina a germinar una espora.
Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Bryophyta_sensu_lato
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0456-01/lasbriofitas.html
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/contenidos15.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Espor%C3%B3fito
Els briòfits són una divisió de plantes descendents de les algues verdes i van ser les primeres que van evolucionar fa 500 milions d'anys.
Caracterització:
- No tenen vasos conductors, ni flors ni fruits.
- Plantes petites que viuen en llocs humits o aquàtics.
- Es reprodueixen per espores .
- Van ser els primers vegetals que, en l'era Paleozoica, van assegurar el pas a la vida terrestre .
- No tenen teixits especialitzats ni tan sols veritables arrels .
- Poden viure en troncs, roques, murs, teulades...
- No posseeixen llavors.
Els briòfits tenen teixits poc diferenciats i no tenen xilema ni floema , no presenten arrels , tiges ni fulles veritables . Així que les arrels que presenten es denominen rizoides; la tija , cauloide; i les fulles, fil · loides.
En aquesta divisió tenim les molses , hepàtiques i antóceras , els quals creixen en climes freds o molt humits
En els briòfits es poden distingir dues fases , el gametòfit i l'esporòfit:
· L'esporòfit es desenvolupa només en l'època de formació d'espores. És la fase que produeix, per meiosi, espores haploides.
· El gametòfit es desenvolupa si les condicions del medi són adequades. Necessita molta humitat. S'origina a germinar una espora.
Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Bryophyta_sensu_lato
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0456-01/lasbriofitas.html
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/contenidos15.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Espor%C3%B3fito
Subscribe to:
Posts (Atom)