Elaboram iogurt.

Elaborem pà.

PARACENTROTUS LIVIDUS

Nom comú: Eriçó de mar
Nom científic: Paracentrotus Lividus
Família: Eriçons i Cogombres

Com es?
Te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.

On viu?

Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves.

Com s'alimenta?

És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.

Com es reprodueix?

Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

Holothuria tubulosa

          

       Nom comú: Cogombre de mar

       Nom científic: Holothuria tubulosa

       Família: Eriçons i cogombres

       Classe: Holoturoideu

Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil·les fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró. Sense òrgans de Cuvier. Té gruixudes protuberàncies a la superfície.

Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m. Molt abundant en el Mediterrani

S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L’alimentació es sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l’anus en forma de cordons arenosos envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.

Al final de l'estiu realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible.

· No tenen cap visible, característica que comparteixen amb altres Holotúries

Octopus Vulgaris

Nom científic: Octopus Vulgaris.
Nom comú: Polp.
Família: mol·luscs.
Classe: Cefalòpode.

Com és?
El pop roquer té 8 braços amb dos fileres de ventoses per la seva part interna. Té una boca o bec de lloro, que utilitzen per depredar. Tenen la capacitat de canviar de coloració i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troben i per passar desapercebuts. Quan es veuen fortament amenaçats poden nedar propulsant-se amb l’aigua que extreuen per un sifó i la força dels seus braços.

On viu?
Són animals de vida nocturna. Durant una immersió diürna el trobarem amagat en escletxes, a la sorra o a praderies de posidònia, des de molt poca fondària fins 100 o 150 metres. Serà més fàcil trobar-ne a la primavera. El seu mapa de distribució agafa la Mediterrània i l’Atlàntic oriental.

Com es reprodueix?
Els pops són animals ovípars.

Curiositats
· Els seus canvis de coloració ens poden donar informació sobre l’estat d’ànim de l‘animal.
· Si trobem restes de conquilles o de crustacis just davant d’una escletxa compte, pot ser l’amagatall d’un pop
· Els pops fan unes "portes" amb pedres i roques a les seves coves per protegir-se encara més.
· Les femelles estan tan preocupades per la seva descendència que no mengen durant els mesos que han de protegir la posta. Quan aquesta acaba, estan tan desnodrides que moltes arriben a morir.
· Utilitzen la tinta com a mesura de defensa en cas de veure’s amenaçats
· Els pitjors enemics del pop són les morenes, els congres i, evidentment, l’home.
· Viuen entre 12 i 18 mesos

Fototropisme

Les plantes es mouen?

Els tropismes i nàsties són moviments de relació fets per les plantes. Les plantes com tot ésser viu rep estímuls (en aquest cas , llum , aigua , nutrients del sòl ) i responen davant seu per aconseguir la màxima efectivitat .

Un tropisme es un fenomen biològic que indica el creixement o cambi direccional de un organisme, com resposta a un estímul mediambiental. 
Els tropismes es diferencien de les nàsties en que aquestes no son respostas direccionals. 

Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules. 
A diferència dels tropismes, les nàsties no porten una direcció determinada.

Tots dos són moviments de les plantes , si bé, les plantes responen als estímuls de manera permanent i les nàsties es produeixen quan la planta responen a estímuls durant uns minuts o hores i canvien de nou la seva posició .

Una nàstia es una resposta a un estímul extern i difús en determinades zones del vegetal, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules.

A diferència dels tropismes, les nàsties no porten una direcció determinada.

EXEMPLES DE TROPISMES:

Geotropisme : Davant la necessitat de nutrients , les arrels de les plantes s'elongan en profunditat . És un canvi davant un estímul que es produeix de manera permanent ( es manté contínuament ) . 
Hidrotropisme: Per a buscar aigua , les arrels creixen . 
Fototropisme: Davant la presència de llum , les branques i les fulles es disposen per aprofitar el màxim la llum.

EXEMPLES DE NÀSTIA:

Els tulipes: canvien la seva orientació amb la llum del sol . Ho fan contínuament.
Les plantes carníves: obren i tanquen per atrapar insectes.
Les flors de Don Dieg de Nit: s'obren i tanquen depenent de la llum i foscor.